Palau de la Música

Palau de la Música

L’edifici va ser construït entre l’any 1905 i el 1908 com a seu de l’Orfeó Català, una de les corals més prestigioses d’Europa, i la seva sala de concerts és una de les més singulars del món. Durant cent anys ha estat l’escenari privilegiat de la vida concertística nacional i internacional. El 1997 va ser declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El valor arquitectònic del Palau, com es coneix popularment, és visible tant a l’interior com a l’exterior. La façana situada al carrer Sant Pere Més Alt és la més antiga (1989) i destaca pel grup escultòric de Miquel Blay, La cançó popular catalana, amb una forma que recorda la proa d’un vaixell.

Del seu interior se’n poden destacar molts elements: els trencadissos, elaborats amb petits trossos de ceràmica (tècnica del modernisme català) o l’escenari, que conté uns característics tubs d’òrgan al fons i diversos conjunts escultòrics en homenatge a músics com Beethoven o Josep Anselm Clavé.