Els Castells

Els Castells

Les construccions castelleres o castells són molt variades i a cada exhibició, normalment en diades especials o festes majors, se’n pot veure un repertori molt ampli. Malgrat això, cada castell consta d'unes parts ben diferenciades i la seva denominació depèn de la combinació d'aquestes.

La base o peu del castell és la part inferior on trobem la pinya, el grup de gent més nombrós que proporciona estabilitat a la construcció; immediatament per sobre, trobem el tronc, un conjunt de pisos que queden sense cap mena d´ajut extra; per sobre d'ells trobem els terços, aquestes primeres posicions demanen gent robusta i amb molta força. La resta de pisos (quarts, cinquens, sisens, per a castells de més de vuit pisos, i setens, per a castells de deu) els van conformant de forma progressiva castellers menys robustos i més esvelts, per treure-li pes a la construcció.

La part més alta del castell és el pom de dalt, que està formada per la canalla. En aquest punt, primer situen dos joves castellers, els dosos, i a sobre s’hi posa la figura més petita de totes: l'acotxador. Aquest casteller serveix de suport per a l'enxaneta, que corona la construcció.

Tanmateix, el més important no és arribar a construir el castell sinó saber desmuntar-lo sense caure o “fer llenya”. Pels castellers és essencial poder descarregar la construcció, ja que és la demostració que tenen els castell controlat i perquè amb la caiguda podrien pendre mal, malgrat la presència de la pinya, que atenua la possible caiguda.

Tot i que la major concentració de colles es troba a la zona tradicional (Valls, Vilafranca del Penedès i Tarragona), arreu de Catalunya hi ha unes 60 colles que es mantenen actives actualment. La seva denominació sol ser la de "Castellers de..." o la de "Xiquets" i les seves variacions: Xics, Xicots, Nens, Sagals, Marrecs, Minyons... D’altres, però, agafen el seu nom segons la població que les acull: Capgrossos, Torraires, Tirallongues i Brivalls en serien alguns exemples.